El Museu Palau Mercader acull aquests dies una interessant exposició que gira entorn de la visió que la societat té sobre la masculinitat. “L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat” és aquesta mostra, que es podrà visitar fins al 27 de març, i s’han programat un seguit d’activitats complementàries per continuar reflexionant sobre els estereotips masculins.
Sota el comissariat de Fina Duran i Txema Romero, la mostra «L’home nu» exhibeix peces de diverses èpoques, tècniques i formats, agrupades en diferents àmbits. Des d’escultures romanes a instal·lacions de videoart contemporani, passant per retaules barrocs, porcellanes vuitcentistes, escultures, dibuixos i pintures modernistes i noucentistes, obra gràfica, fotografies, exlibris, portades de discos, còmics o, fins i tot, perfums.
Les obres exposades corresponen a alguns dels artistes locals més destacats de finals del segle XIX i principis del XX com Marià Fortuny, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Ismael Smith, Josep de Togores, Marià Andreu, Josep Llimona, Manolo Hugué, Francesc Domingo, Antoni Vila Arrufat, Antoni Estruch, Joan Vilatobà, Joan Brull, Pere Prat Ubach, Carles Bacaflor, Francisco Torras i Armengol, Josep Rigol Fornaguera, Enric Cristòfol Ricart, Francesc Juventeny, Francesc Sitjar, Rafael Molins Marcet o Lola Anglada.
Aquestes peces comparteixen espai amb creacions d’artistes contemporanis com ara Antoni Miralda, Nazario Luque de Vera, Carlos Pazos, Francesca Llopis, Núria Güell, Mar C. Llop, Sebas Martín, Ivonne Navarro i Roberta Marrero, entre d’altres.
Què vol dir ser home al segle XXI
La mostra es pregunta sobre què vol dir ser home al segle XXI, des d’una mirada diversa, igualitària i interseccional però defugint el binarisme. El relat històric ens revela com a partir del segle XIX es comença a apuntar el canvi que es consolidarà en les avantguardes, que trencaran amb el cànon clàssic i representaran la diversitat de cossos, i també d’identitats i opcions.
Al llarg del XX, l’home esdevé objecte de desig i l’arribada el cinema, el còmic, la música, i també la indústria del perfum i la moda, aniran construint una imatge de la masculinitat més variada. L’exposició convida a reflexionar sobre el context actual, marcat per la revifada del moviment feminista i les noves corrents de desconstrucció de les categories de sexe i gènere.
El punt de partida és l’autocrítica d’uns museus en què els nus masculins romanen amagats a les calaixeres de les reserves, i en els quals les dones queden relegades a ser protagonistes passives de les fantasies masculines heteronormatives. En aquest sentit, la mostra recull dades sobre la presència masculina enfront de la femenina en els museus que participen de la tria d’aquesta exposició, on el nu masculí representa un 25,86% en comparació al femení, que és el 74,14%, mentre que la presència de dones artistes és inversament proporcional amb només un 1,86% d’obres de dones artistes exposades, enfront d’un 98,14% d’homes.
Per aprofundir amb el discurs de la mostra s’ha publicat un catàleg amb textos dels seus comissaris, de la directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Mireia Rosich, i de la professora d’Història de l’Art, Maria Garganté, entre d’altres. El catàleg està disponible a la Llibreria de la Diputació de Barcelona.
Activitats complementàries
La mostra presenta un seguit d’activitats paral·leles adreçades a diferents públics. D’una banda, es programen diferents accions artístiques com la integrada per poesia, pintura i performance amb les poetes Paula S. Piedad i Jean Aguirre, i la pintora Montserrat Suñé (diumenge 13 de febrer, 12 h) o l’actuació de dansa contemporània de Sisu Coromina amb videoprojeccions d’Eduardo Laborda (diumenge 13 de març a les 12 i les 12.30 h).
L’il·lustrador Sebas Martín farà un repàs del nu masculí al còmic català, partint de l’underground fins arribar als nostres dies (dijous 17 de febrer, 19 h, Biblioteca Central de Cornella) i també presentarà el visionament de fragments de cinema fet a Catalunya o per creadors vinculats al país, on el nu masculí és present des de diverses perspectives (dijous 10 de març, 19 h, Biblioteca Marta Mata).
Els comissaris de l’exposició també prenen part en les activitats. Txema Romero conduirà un taller d’identitats i la xerrada sobre sexualitat, gèneres i orientació sexual i afectiva a partir de l’obra i figura de l’artista Ismael Smith (dimecres 23 de febrer, 17 h) i Fina Duran oferirà un recorregut guiat per l’exposició, que també es podrà seguir en llenguatge de signes (diumenge 27 de març, 12 h).
Per als més petits, l’activitat “El príncep Ventafocs i altres contes tips d’estereotips” revisarà els estereotips de gènere amb una sessió de contes en família lliure de prejudicis, a partir de 4 anys (diumenge 6 de març, 11 h).
Totes les activitats són amb inscripció prèvia al 934745135 o a patrimonireserves@aj-cornella.cat (de dilluns a divendres no festius, de 9.30 a 14h).
Més d’onze mil visitants en poc més de dos anys
Fins arribar a Cornellà, «L’home nu» ha rebut 11.058 visitants en poc més de dos anys d’itinerància per la Xarxa de Museus Locals. Estrenada el novembre de 2019 al Museu d’Art de Cerdanyola, la mostra s’ha exhibit al Museu de Sitges, el Museu de l’Hospitalet, el Museu d’Art de Sabadell, Thermalia – Museu de Caldes de Montbui i el Museu Abelló de Mollet del Vallès. Després de Cornellà, l’exposició té previst visitar els museus locals de Vilafranca del Penedès i Mataró.
Produïda per l’Oficina de Patrimoni Cultura de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, juntament amb el Museu d’Art de Cerdanyola i el Museu Abelló de Mollet del Vallès, la mostra exposa peces dels següents equipaments: Museu de Badalona, Museu de l’Hospitalet, Museu d’Art de Sabadell, Museu de Terrassa, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Thermalia – Museu de Caldes de Montbui i Vinseum – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.