L’obra de teatre arriba a la Sala Ramon Romagosa aquest diumenge 14 de maig, a partir de les 19 h. Compra la teva entrada i gaudeix d’aquesta adaptació de la novel·la de Fred Uhlman.
Aquest diumenge, la Sala Ramon Romagosa presenta l’obra de teatre “L’amic retrobat”, una adaptació de la reconeguda novel·la de Fred Uhlman i que explica la història de dos amics de tota la vida que, per l’alçament nazi a Alemanya i degut a les seves diferències, es van haver de separar.
L’espectacle començarà a les 19 h i està inclosa en la programació del Cornellà Escènica. Encara resten algunes entrades disponibles. Aprofita els descomptes per la compra anticipada i estalvia’t fins a un 20% en el preu del tiquet!
Aquest cita teatral és d’alt nivell, no només per ser l’adaptació de la novel·la premiada d’Uhlman, sinó també pel repertori. Els personatges cobren vida amb els actors Jordi Martínez, Quim Àvila i Joan Amargós; el dramaturg és Josep Maria Miró, guanyador de nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, el 2022; i el Premi Max, a l’any 2019, com a millor autoria teatral per “Tiempo salvaje”; i el director escènic d’aquesta obra de teatre és Joan Arqué, també molt conegut en el món teatral.
Precisament, amb ell hem pogut parlar per conèixer més detalls d’aquesta impressionant representació teatral, íntima i que toca els cors dels assistents.
La Sala Ramon Romagosa serà el vostè escenari el proper 14 de maig. És la primera vegada que actueu a Cornellà? Què n’espereu del nostre públic?
Doncs no és la primera vegada que actuem a Cornellà, sí amb aquesta obra, però hem vingut a la vostra ciutat en altres ocasions i la veritat és que sempre amb una molt bona acollida i amb grans records.
La vostra obra és una versió de la novel·la de Fred Uhlman que ha rebut nombroses crítiques positives allà on heu actuat. Què té d’especial perquè agradi tant?
Jo crec que la forma en què preservem el text de la pròpia novel·la i com dialoga el personatge adult amb el seu ‘jo’ jove quan rep la notícia de la carta on s’esmenta la història de la seva vida que l’ha marcat d’una forma inexorable. Jo crec que això és el gran encert d’aquesta obra: el fet de col·locar el personatge jove que permet dialogar amb el ‘jo’ adult i que permet fer una comparativa inconscient de com el pas del temps l’ha col·locat en uns fets que continuen molt vigents en la vida d’aquest personatge i, en general, en la vida de tot Europa.
“L’amic retrobat és una obra de compromís, perquè, malgrat que pugui semblar un tòpic romàntic, l’amor està per sobre de tot, fins i tot, per sobre de la mort”, assegura Joan Arqué, director escènic
De quina manera ambienteu l’escenari perquè sembli que estem a l’Alemanya de 1933?
És una ambientació contemporània, és la mirada enrere la que ens situa en els fets de la Segona Guerra Mundial, per tant, nosaltres els hem col·locat en un lloc escèptic, en un lloc que ens faci pensar que sembla mentida que puguin succeir coses tan terribles com la Guerra Mundial, que ens faci reflexionar que sembla mentida que puguin passar uns fets tan bèsties i que segueixin passant –no de la mateixa manera-, però que és el caldo de cultiu de fets futurs o de fets no tan llunyans, com la guerra dels Balcans.
L’obra són dos amics molt diferents que pel context polític es distancien, però a sobre de l’escenari n’hi ha tres actors. Quins són aquests tres personatges?
Els tres personatges que es veuen en escena són aquest joc del ‘jo adult’ versus el ‘jo jove’. L’altra persona és la persona que activa tot aquest sentir, la persona que dona sentit a aquesta història, la persona on el món del nostre protagonista gravita.
I per acabar, animeu als nostres lectors perquè gaudeixin de la vostra representació.
Mireu, és un joc preciós de tres actors molt virtuosos, que viuen el present i el passat com si fos la primera vegada que passa. És una mirada a una història recent que, malauradament, es repeteix i continuen els missatges d’odi a Europa, impregnada d’ultradreta. Però també és una història plena d’amor, de llum, de voluntat i de demostració. I és que, malgrat que pugui semblar un tòpic romàtic, l’amor està per sobre de tot, fins i tot, per sobre de la mort.