Arts escèniques

Concert líric sobre María Malibrán!

Concert líric sobre María Malibrán a Cornellà.

Serà diumenge 12 de març, a les 12 h, amb 14 composicions de la reconeguda cantant d’òpera espanyola.

Cornellà retrà un petit homenatge a la cantant d’òpera espanyola María Malibrán, el diumenge 12 de març, al Castell. Es farà amb la veu de la soprano Mireia Latorre i del guitarrista Raúl Sandin. D’aquesta manera, la ciutat podrà gaudir d’aquest espectacle líric, en un dels espais més bohemis i romàntics de la nostra ciutat. De fet, el Castell disposa de diferents sales que tenen una acústica envejable i que permet desenvolupar concerts íntims, amb un caliu especial.

Una imatge de María Malibrán, durant la seva joventut.

L’acte començarà a les 12 h i cal confirmar l’assistència, degut a l’aforament limitat del Castell. El concert recupera 14 composicions recollides a l’Album Lyrique Composé per Romances, Chansonnettes et Nocturnes par Madame Malibran, amb arranjaments de l’acompanyament a la guitarra de Joseph Meissonnier (1790-1855) i litografies del reconegut artista Francoiç Grenier Debería (1805-1865).

IMPORTANT: Per assistir-hi, cal inscriure’s a través del 93 474 51 35 (de dilluns a divendres, de 9.30 a 14 h) o per mitjà de l’adreça electrònica patrimonireserves@aj-cornella.cat

Qui era María Malibrán?

María Felicia García Sitches, coneguda artísticament com a María Malibrán (París, 24 de març de 1808 – Mánchester, 23 de setembre de 1836), va ser una cantant d’òpera espanyola (nacionalitzada més tard com a francesa). Era filla del tenor, mestre de bel cant i compositor espanyol Manuel del Pópulo Vicente García i de la soprano Joaquina Briones, i germana de la cantant Pauline Viardot-García i de l’influent mestre de cant Manuel Patricio Rodríguez García.

En veu, geni i caràcter la Malibrán no tenia possible competència a París. La seva naturalesa única li permetia ser apassionada i genial com Semiramide, o profundament melancòlica com Desdémona en l’Otello de Rossini, alegre, múrria i gràcil com Rosina , podia arrencar llàgrimes com Ninetta de La gazza borda. Així es feia impossible imitar-la, ja sigui pel geni del seu cant o per la vivacitat i flexibilitat de la seva actuació.

Deixa un comentari